divendres, 9 de desembre del 2011

Com relacionem el fer i el pensar a Educació Infantil?

Quan has d’aprendre una llengua sempre es diu que el millor mètode és anar a un país estranger i viure en el dia a dia, parlar amb gent estrangera i ser capaç de moure’t per allà amb la llengua. Ara bé, és evident que si no es disposa d’una base amb vocabulari, temps verbals i expressions quotidianes, resultarà més dificultós l’aprenentatge de l’idioma.

Doncs el mateix succeeix amb l’aprenentatge a Educació Infantil. No tant sols és necessària l’experiència per construir coneixements, sinó que també es requereixen fonaments teòrics, una base per poder ésser capaç de formular qüestions, crear pensament i aprendre.

Aquest és el procediment que nosaltres vam seguir amb l’activitat de tenir cura de l’insecte pal: se’ns va fer una proposta pràctica (una experiència) a partir de la qual nosaltres vam haver de fer una cerca d’informació (base teòrica) per tal de poder donar les millor condicions de vida a l’insecte.
A través d’aquest exercici ens hem plantejat preguntes, hem creat pensament i hem après aspectes bàsics del model d’esser viu.
Aquest mètode s’anomena modelització:

Fonaments teòrics ----- infant ------- Experiències = Aprenentatge significatiu

El mateix succeeix amb l’aprenentatge de l’espai i el temps. És necessari partir del coneixements previs del infants, és a dir, la zona de desenvolupament pròxim. A partir d’aquí, s’ha d’anar introduint coneixements nous, a través del quals, és crearà un model:

Coneixements dels infants ------- Nous coneixements = Nou model que s'ajusti als conceptes    bàsics que es requereixen en l'etapa i que s'adaptin a les experiències dels infants

A partir d’aquest nou model, la interiorització dels conceptes bàsics resultarà més fàcil per als infants, ja que parteixes d’una realitat pròxima a ells.

Per concloure doncs, és important tenir en compte que no tant sols es tracta de fer, sinó de pensar i comunicar, utilitzant propostes lúdiques per facilitar la comprensió dels infants així com també proporcionar aprenentatges significatius aplicables a la vida quotidiana.

 
                    

Cap a on ens movem?

El món es mou molt ràpid, evoluciona pas a pas i segon a segon, però, on anem a parar?
Aquesta és una de les reflexions que ens hem de plantejar per intentar aturar la destrucció del planeta. Prendre consciència, entendre el món i actuar són alguns dels passos clau per millorar el progrés de la terra.

Com pot ésser que en branques com la medicina hi hagi avenços i investigacions tant importants i alhora estiguem retrocedint en el somni de crear un món millor?
Anem a endinsar-nos en la cançó que ens va posar el Josep (Moving – Macaco): "Nunca una ley fue tan simple y clara: acción, reacción, repercusión "
Sempre pensem que un petit moviment no farà el canvi, però si aquest petit moviment no existeix, serà impossible canviar alguns aspectes. Per tant si actuem l’altre gent reaccionarà i això crearà una gran repercussió, de manera que ja no serà un petit moviment, sinó un moviment a gran escala.

Junts podem actuar, junts podem canviar el món, i junts podem crear un planeta més conscient sobre els recursos dels quals disposem per tal de no abusar de les existències així com també produir nous recursos ecològics que respectin la natura.

Hem de mirar enrere i veurem en què ens equivocat per poder tirar endavant i evolucionar de forma correcte, sense repercutir en el medi ambient: bucle recursiu positiu.

Tal i com va dir un dia Mahatma Gandhi 1869 – 1948: "Nuestra recompensa se encuentra en el esfuerzo y no en el resultado. Un esfuerzo total es una victoria completa".
Així doncs, a major esforç, major victòria, a major acció, major repercussió.

Un altre aspecte a destacar, és la gimcana que vàrem realitzar. Totes les proves que vam efectuar estàvem relacionades amb el món de la natura, i la veritat és que algunes d’elles em van sorprendre. Què en vam treure de les activitats?

- Ens van fer plantejar preguntes i tornar a l’origen de les coses, com per exemple l’elaboració de l’oli d’oliva.

- Ens van ajudar a enfocar la mirada en el nostre entorn i allò que habitualment no veiem, com per exemple la prova de l’aigua o en la que havíem d’observar què hi vivia en quatre mestres quadrats.

- Vam poder treballar tots els llenguatges: corporal, plàstic, espacial, natural, etc.

Així doncs, vam aprendre a través d’activitats lúdiques que tenien una finalitat educativa.

Per concloure, simplement dir que em va agradar molt haver realitzat la gimcana, ja que com a futures mestres vam poder veure aspectes molt importants que podíem treballar amb els infants a Educació Infantil.

 Evolució i moviment

dimarts, 15 de novembre del 2011

Educació per a la Sostenibilitat

Al inici de la conferència ens van proposar fer una reflexió, vertaderament molt encertada, sobre l’estat en el qual ens vam trobar les instal·lacions de la Universitat desprès de la festa que hi va haver el dia anterior. 

La veritat és que em vaig quedar bocabadada al veure l’estat de tot el centre, vaig sentir fins hi tot vergonya d’una festa en la qual no hi havia participat. Un veritable escàndol davant dels nostres ulls sobre com havia estat el transcurs de la nit.
Justament la xerrada tractava sobre la sostenibilitat, reciclatge, educació ambiental i sobre com, al ser futures mestres, podríem obtenir eines i intervenir en els espais d’interacció gràcies a les nostres competències. Com podia ser llavors, que en una Facultat d’Educació, ens trobéssim amb aquell panorama? Quina paradoxa.

Tal i com van comentar els professors de la matèria, per molt que hagués intervingut una brigada de neteja i no ens trobéssim amb tota aquella brutícia al arribar a la Universitat, haguessin fet la seva tasca i no hauríem vist res, però el missatge que ens ha de quedar clar, és la poca consciència de reciclatge i educació ambiental que tenim.
Si la societat actual en la que vivim ens ofereix eines i contextos per treballar la sostenibilitat amb els infants, per què no aprofitar-les i intentar que els infants vegin el món en el que estan creixent amb uns altres ulls? D’aquesta manera els permetrà passar d’una consciència productivista a una consciència ecològica i reflexionar sobre els recursos i existències de les quals disposa el planeta.
Perquè la nostra tasca és important? Perquè aquí es on rau la nostra intervenció, ja que l’escola bressol és un lloc fonamental per començar a crear ciutadans del món per a un bon futur, i alhora poder conscienciar a les famílies per transformar la societat existent. És important saber que nosaltres som models culturals per als infants, i per tant, tenir cura de les nostres accions.

Com podem intervenir per aconseguir aquests resultats? Hem d’intentar oferir espais d’interacció i activitats als infants que els permetin desenvolupar aquesta consciència ecològica, respectar la naturalesa, reflexionar i pensar, tot respectant la diversitat cognitiva de cada alumne, i veure-la com a una oportunitat de crear més coneixement.

Un bon exemple d’activitat és la que estem duent a terme nosaltres: cuidar un insecte pal. Aquest exercici permetria als infants treballar amb un fenomen del món natural, un animal, saber que han de tenir cura del insecte, informar-se sobre el seu ambient, conèixer la seva alimentació i el que és més important, fer-los reflexionar, pensar i crear en ells una consciència ecològica i respecte per la naturalesa i la biodiversitat.

El futur del planeta està a les nostres mans.

dilluns, 24 d’octubre del 2011

Què estic aprenent cuidant a l'insecte pal?

Quan el Josep ens va plantejar l’activitat de cuidar un insecte pal fins a finals de semestre, vaig intentar imaginar com respondria aquesta pregunta als meus futurs alumnes, i la veritat és que en sabia poca cosa sobre aquest insecte. Així doncs, és com si em preguntessin com funciona la borsa, i per saber-ne alguna cosa m’hauria d’informar. Aquest va ser el primer pas, informar-me sobre les principals característiques, què menja, com és el seu habitat, etc.
El fet de poder posar a la pràctica aquesta informació, m’ha permès prendre consciència sobre la importància de l’aprenentatge com a construcció de nous coneixements, ja que jo tenia una simple idea sobre l’insecte pal (coneixements previs) i a partir de la cerca d’informació i  més tard la pràctica, he construït un coneixement científic detallat sobre l’insecte. En aquesta activitat doncs, hem connectat el model mental que teníem amb un fenomen del món (insecte pal) arribant així a la construcció d’un model més científic. Crec que és molt important lligar el coneixement amb la pràctica i l’experiència vivencial, d’aquesta manera l’aprenentatge esdevindrà més útil i interioritzat per als infants si connecten la seva realitat amb el coneixement.
Per acabar, m’agradaria connectar una frase cèlebre del científic i matemàtic Isaac Newton (1643-1727) que diu així: “Lo que sabemos es una gota de agua; lo que ignoramos es el océano”. Pel què entenc, aquesta frase fa referència a la quantitat de coses que desconeixem i que queden per descobrir, però vinculant aquesta cita amb l’assignatura de Didàctica de les ciències naturals i socials, com a futurs mestres, hem d’intentar que els coneixements dels infants parteixi d’una gota d’aigua, però convertir-lo en un oceà de saber, d’experiències i de fenòmens que els permetin actuar i comprendre el canviant món en el que vivim.